El passat dimecres 7 d’abril, vam tenir una xerrada prou interessant, a càrrec de Víctor Alexandre i de Joel Joan. A més de ser interessant, va ser, potser, l’acte amb més públic dels que portem oferint-vos des de la plataforma organitzadora Mollet Decideix.
L’allau de públic i periodistes que aquests dos contertul·liants van atraure és el·logiable i s’agraeix. Esperem que així, el missatge de la Consulta del 25 d’Abril a Mollet hagi arribat encara a més sector de la població…
La conferència va tenir un caire còmic de la mà de l’actor Joel Joan, que amb alguns dels seus comentaris van amenitzar la vetllada.
“Quan us diguin què tot això no serveix per res, què esteu perdent el temps, què això no és vinculant, … no és cert tot això. Si no servís per res, no tindrien tants enemics, aquestes consultes…”
Un dels primers comentaris amb els què va obrir el debat Víctor Alexandre, sobre la importància de les Consultes.
L’escriptor i l’actor ens van explicar les seves experiències, un com a voluntari en les consultes que van tenir lloc a Sant Cugat, i l’altre com a implicat en la trama del llibre “Jo no sóc espanyol”, com a fundador de l’Acadèmia del Cinema en Català i com a director de la plataforma ciutadana “Sobirania i Progrés”.
Víctor Alexandre va destacar la importància de les Consultes, i del poder de convocatòria que aquestes tenen sobre la població. L’exemple, a la població on ell mateix va ser voluntari de la organització, Sant Cugat. El nombre de votants a la Consulta va superar els 14.000, mentre que el grup polític que actualment governa el consistori per majoria absoluta no va superar els 13.000 votants !!. (“Si algú diu que 14.000 no són res, està dient que aquells 13.000 encara són menys, no?”)
Això és un fet prou significatiu, i més, tenint en compte, que la Consulta no pot arribar a tota la població en molts casos, doncs els mitjans, sobretot econòmics, no són suficients.
“… diuen què això no serveix de res, i què ha votat molt poca gent, què la participació és baixa. (…) Això no és veritat, amb números al darrera. Cal tenir en compte els factors. El què fan normalment és comparar amb les eleccions, però és incomparable!! No hi ha dret què es comparin amb les eleccions!! Per què la infraestructura què tenen les eleccions és avassagadora. Les eleccions tenen tota la maquinària en marxa de l’estat, amb unes campanyes publicitàries extraordinàries, que costen molts milions d’euros… Quan hi ha eleccions, la gent es pot quedar a casa, però és difícil trobar algú que no sàpiga què no hi ha eleccions. (…) Justament, el problema amb què es troben els municipis, és fer què arribi a tothom què hi ha unes consultes, què a Mollet es fa una Consulta el dia 25 d’abril (…) ”
“Costa molt organitzar tot això. A mesura que s’acosti la data, comprovareu que és molta feina. Però això té un mèrit. Té un mèrit immens, per què quan us diguin què això no serveix per res i què esteu perdent el temps, no és cert… Si no servís per res, no tindrien tants enemics, aquestes consultes. (…) Si això no serveix per res, com és què hem despertat l’interès del mon?”
“Això serveix per molt. Una de les coses per les quals ha servit, és per situar el debat de la independència al carrer. Es parla de la independència com una opció ja factible.”
L’escriptor va donar un toc d’humor quan va comentar que “…caldria trobar la complicitat d’un funcionari demòcrata que aquell dia (el de la consulta) estigui disposat a fer un tràmit que, en definitiva, no és cap il·legalitat”.
…
L’actor Joel Joan va començar amb unes paraules als periodistes que l’esperaven a l’entrada de la Sala d’Actes del Casal “… els mitjans no en fan el ressò què n’haurien de fer (excepte vosaltres); però una sala, aquí a Mollet, plena com la tenim avui, per parlar d’una cosa tant bàsica com és la democràcia, com és el dret d’una autodeterminació (…) la societat civil, desde la base s’organitza, com esteu fent aquí a Mollet, i a d’altres pobles de Catalunya, per què poguem parlar, per què poquem decidir, això és història…”
La iniciativa (amb un toc d’humor) de l’actor de fer un donatiu en públic, ja només començar, va ser un acte solidari que, a banda del caire humorístic, va portar la sensibilització de més d’un assistent a l’acte, amb lo qual la recaudació de la guardiola solidària va ser sensiblement superior a la recaptació en d’altres actes.
No més de deu anys. Aquest és el plaç que Joel Joan dóna al procés pel qual Catalunya esdevindrà independent. I així de fàcil ho plantejava en el seu torn. En una comparació que va fer al principi, dèia que “la independència és molt més fàcil que el què Guardiola va fer en el Barça la temporada passada. Hi ha coses molt més impossibles”.
Atenent a la situació de Mollet dins el panorama del territori, es va queixar dels rumors, dels comentaris que sempre han rodejat a Mollet del Vallès: de l’extrarradi, Mollet és espanyolista,…. Com va comentar explícitament “… Mollet espanyolista? Pero si aquesta sala està plena ! A Castellterçol no ho estava; a Palafrugell no ho estava de plena… “. En qualsevol cas, va acabar afirmant que “l’independentisme beneficiarà les classes més humils (…) que avui aquesta sala estigui plena, que des de Mollet feu aquest esforç enorme que és convocar la democràcia autèntica, reclamar el dret de l’autodeterminació (en el qual estàn tant el NO com el SÍ), us identifica tant com a poble, és tant important el què esteu fent aquí avui, el què fareu el 25 d’abril… “.
“El referèndum de la OTAN a l’any 84 tampoc no era vincultant, si hagués sortit NO a l’OTAN entràvem igualment. No era vinculant el referèndum de l’Estatut. Els referpendums, siguin vinculants o no, el valor que tenen és simbòlic: el poble es manifesta i el poble diu si està a favor o no”.
“La plataforma Sobirania i Progrés, som la plataforma independentista més gran del país, amb més de 22.000 adherits, amb professions de tot tipus, gent de totes races, de totes religions i de tot pensament polític i ideològic. Per què l’independentisme és un bé transversal. El problema del provincianisme és què beneficia sempre els més rics. ”
…
En el torn de preguntes, els ponents van donar un missatge de conscienciació als catalans: “…nosaltres no hem estat capaços de solucionar el nostre conflicte amb Espanya; no podem, doncs, carregar els problemes als nouvinguts, als immigrants (parlant de la immigració de supervivència). Si fóssin independents, ells vindrien igualment a menjar, però es trobarien un estat; al trobar-se un estat, nosaltres podriem articular aquesta immigració, distribuïr-la i fer que aprengués la Llengua Catalana per tal què fós la seva llengua vehicular. Aprendrien per què no tenen res en contra de la llengua catalana. Però és clar, ells arriben i es troben què l’espanyol els hi obre totes les portes (…) i fins i tot nosaltres mateixos canviem de llengua quan parlem amb aquests immigrants”.
“La millor manera de fer boicot a les Consultes és no anar a votar; el què seria meravellós és què els què no volen que Catalunya se separi d’Espanya anéssin a votar NO”.
.
.
.
Us deixem unes quantes fotografies de l’acte. I recordeu què podeu accedir a la resta de fotografies en format de més qualitat a través de l’àlbum de l’acte de dimecres del FLICKR de Mollet Decideix (Link a l’album de l’acte del dia 7)
Mollet Decideix 